Des de l’inici de la revolució industrial, la població femenina de sectors populars es va incorporar al treball assalariat.
Les precàries i difícils condicions de treball industrial van provocar, des de mitjans del segle XIX, l’aparició de moviments de dones que reivindicaven millors condicions laborals, com ara la reducció de la jornada laboral, la limitació de l’edat de treball de les criatures, la prohibició de l’horari nocturn per a les dones, la compensació econòmica per accidents laborals i les mesures per prevenir-los.
ELS FETS DE NOVA YORK
En l’origen de la commemoració del 8 de març com a Dia Internacional de la Dona, tradicionalment s’han destacat diversos fets puntuals:
En aquest darrer incident van morir 142 obreres que l’any anterior havien mantingut una important vaga per demanar millors condicions laborals.
EL DRET A VOT
Ja que les dones contribuïen amb el seu treball -tant el remunerat com el domèstic- al creixement de l’economia dels seus països, volien tenir el dret a participar en l’àmbit públic. Aquesta participació se centrà, durant unes dècades, en la reivindicació del dret de vot per a les dones, l’altre gran eix que conflueix en la celebració d’aquest dia.
La primera declaració programàtica reivindicant el dret de vot, la van fer les dones nord-americanes, el 1848, reunides a Seneca Falls.
Anys després, les sufragistes angleses van fer de la reivindicació del dret de vot per a les dones l’eix central de les mobilitzacions. Les seves accions i les seves idees van traspassar fronteres i van tenir repercussions en altres països.
Font: Origen del 8 de març
El Partit Socialista dels Estats Units d'Amèrica va declarar el 28 de febrer el primer Dia Nacional de la Dona. Aquesta diada la van seguir celebrant l'últim diumenge de febrer fins a 1913.
La Internacional Socialista, reunida a Copenhaguen, va proclamar el Dia de la Dona, de caràcter internacional com homenatge al moviment en favor dels drets de la dona i per a ajudar a aconseguir el sufragi femení universal. No es va establir una data fixa per a la celebració.
Com a conseqüència de la decisió adoptada a Copenhaguen l'any anterior, el Dia Internacional de la Dona es va celebrar per primera vegada (el 19 de març) a Alemanya,Àustria, Dinamarca i Suïssa, amb mítings als quals van assistir més de 1 milió de dones i homes. A més del dret de vot i d'ocupar càrrecs públics, van exigir el dret al treball, a la formació professional i a la no discriminació laboral.
Menys d'una setmana després, el 25 de març, més de 140 joves treballadores, la majoria immigrants italianes i jueves, van morir en el tràgic incendi de la fàbrica Triangle en la ciutat de Nova York.
Aquest succés va tenir grans repercussions en la legislació laboral dels Estats Units, i en les celebracions posteriors del Dia Internacional de la Dona es va fer referència a les condicions laborals que van conduir al desastre.
En el marc dels moviments en pro de la pau que van sorgir poc abans de la primera guerra mundial, les dones russes van celebrar el seu primer Dia Internacional de la Dona l'últim diumenge de febrer de 1913.
En la resta d'Europa, les dones van celebrar mítings entorn del 8 de març de l'any següent per a protestar per la guerra o per a solidaritzar-se amb les altres dones.
Com reacció davant els 2 milions de soldats russos morts en la guerra, les dones russes van escollir de nou l'últim diumenge de febrer per a declarar-se en vaga en demanda de "pa i pau". Els dirigents polítics van criticar l'oportunitat de la vaga, però les dones la van fer de totes maneres. La resta és història: quatre dies després el Zar es va veure obligat a abdicar i el govern provisional va concedir a les dones el dret de vot. Aquest històric diumenge va ser el 23 de febrer, segons el calendari julià utilitzat llavors a Rússia, o el 8 de març, segons el calendari gregorià utilitzat en altres països.
El 1977 les Nacions Unides van declarar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.
Font: Dia de la Mujer. Historia
Coneixeu la resposta a aquestes preguntes?
Si no les sabeu podeu investigar-ho.
Fa només 25 anys que a Espanya una dona, sense el permís exprés del seu marit, no podia treballar, ni cobrar salari, ni exercir el comerç, ni ocupar càrrecs, ni obrir comptes corrents, ni treure el permís de conduir, ni tan sols posseïa personalitat jurídica pròpia.
Gràcies al treball de dones com María Telo es va poder aconseguir una reforma del codi Civil que va anul·lar aquesta situació que relegava a les dones a un estatus legal Jurídic idèntic al dels menors i els minusvàlids psíquics i que les obligava a obeir al marit per imperatiu legal.